أهل ألبيت = Ahlu-l-Bayt: La Casa del Profeta (sawas)

Dua Tawassul per Abu Dhar al-Halawaji

2011-06-07T19:21:00.000+02:00

Ali Shariati - Viquipèdia

2010-07-02T23:05:00.000+02:00

Ali Shariati - Viquipèdia

Ali Shariati (persa: علی شريعتی‎) (3 de desembre de 1933 Iran - 19 de juny de 1977) va ser un sociòleg iranià, ben conegut pels seus treballs en l'àmbit de la sociologia de la religió.

Ali Shariati era fill d'un mestre. Va iniciar estudis de Magisteri en 1950. Durant els seus estudis va col·laborar amb el periòdic de Khorasan, una de les províncies d'Iran. En 1957 va ser detingut juntament amb el seu pare a Mashad per mantenir activitats contra la monarquia iraniana.

En 1959 es va llicenciar en Lletres i va viatjar a França, on va estudiar Història i Sociologia. Allà es va afiliar al Front Nacional d'Alliberament d'Algèria i va conèixer Franz Fanon i la seva obra Pell negra, màscares blanques. Es va doctorar en 1963 en Lletres, en la Universitat de La Sorbona. L'any següent va tornar a Iran, i va ser detingut a Bazargan per les autoritats iranianes, que el van acusar d'haver-se involucrat en activitats polítiques subversives durant la seva estada a França.

Shariati va estar empresonat fins al 1965. A partir d'aquest any, va començar a impartir classes i conferències a Mashad i Teheran. Les seves obres més importants van veure la llum entre 1967 i 1973, any en què va ser novament detingut pel règim de Pahlevi, que va prendre al seu pare com a ostatge. Van ser alliberats en 1975, si bé a Shariati se li va prohibir tornar a exercir l'ensenyament, publicar llibres o organitzar assemblees. Estaria a més sota estreta vigilància de la policia política estatal, la SAVAK.

En 1977, Ali Shariati, que no acceptava aquestes condicions, va decidir viatjar a Europa. La policia del xa va impedir que la seva dona anara amb ell. El 19 de juny d'aquest mateix any, Shariati va morir a Londres. No s'ha pogut aclarir si va morir per causes naturals o si va ser assassinat per agents de la SAVAK, amb l'ajuda del MI6.

Encara que va ser considerat un màrtir per la revolució de 1979, Shariati va mantenir diferències amb Ruhol·lah Khomeini i amb la idea de l'aiatol·là d'un govern d'ulemes. Els seus debats en l'escola (ershad) Imam Hussein de Teheran amb el clergue Morteza Motahari van marcar la diferència entre un Islam popular i un altre de jerarquitzat. El sociòleg estava molt influït pels moviments d'alliberament vinculats a la descolonització.

Web sobre Ali Shariati

L'opressió i persecució dels musulmans xiïtes

2010-07-02T10:04:00.000+02:00

Desenes de milers d'opositors iranians assisteixen als funerals per l'aiatol·là Montazeri

2009-12-21T21:35:00.001+01:00

De Vilaweb

El govern ha imposat fortes mesures de seguretat i ha prohibit l'accés als mitjans de comunicació estrangers

Desenes de milers de partidaris de l'aiatol·là Montazeri han arribat a la ciutat santa de Qom, a l'Iran, per assistir al seu funeral, que ha acabat amb enfrontaments amb la policia. El govern sap que no pot prohibir el funeral però ha impedit l'entrada de mitjans de comunicació estrangers. Els presents han cridat consignes de recolzament al gran aiatol·là i també al lider de l'oposició Mir Hossein Mousavi.

Hossein-Ali Montazeri era un important teòleg i activista iranià, un dels capdavanters de la Revolució Islàmica del 1979. De fet, era el successor de l'aiatol·là Khomeini, però les seves crítiques al règim el van fer caure en desgràcia. Durant tres dècades va ser un dels crítics del règim islàmic més reconeguts, especialment per la seva posició en defensa dels drets humans i contra el tracte reservat a les dones. El fet de ser un aiatol·là i un dels grans marja del l'islam xiïta li va permetre una certa llibertat, però no sempre. Entre 1997 i 2003 va viure en arrest domiciliari, a la ciutat sagrada de Qom.

La disputa amb Khomeini

Montazeri era el successor natural de Khomeini al capdavant de la revolució iraniana, però l'any 1987 i 1988 va tenir algunes topades públiques amb el cap revolucionari. De primer, va criticar els assassinats en massa, més tard va criticar públicament la condemna contra Salman Rushdie i finalment va criticar directament Khomeini, que va respondre amb un furiós atac, el març del 1989.

A conseqüència de l'oposició, Montazeri fou desposseït del seu títol de gran aiatol·là, els seus llibres van ser retirats de la circulació i les seves fotografies, de les mesquites.

La seva figura pública es va apagar, per més que era el màxim referent dels reformistes iranians. El 2007 va reaparèixer criticant durament la política nuclear de l'Iran i l'estil de govern de Mahmud Ahmadinejad i fent discursos en defensa de la llibertat religiosa, reivindicant els drets de cristians, jueus i bahais.

Durant els incidents posteriors a les eleccions iranianes d'enguany Montazeri va manifestar la seva simpatia envers els manifestants que protestaven al carrer contra el frau electoral.

[Dates] 15 de xauual: martiri de l'imam Ja'far Assâdiq (as)

2009-10-05T10:27:00.000+02:00

El 15 de xauual (avui, 5 d'octubre de 2009) es commemora el martiri del nostre quart imam Ja'far Assâdiq (as).

L'imam (as) va morir l'any 10 del regnat del califa Almansur, el 148 de l'hègira (765 dC). Duia un anell de segellar amb la inscripció "Déu és el meu mestre i la meva defensa davant la seva creació." Va viure fins als 65 anys d'edat. Els historiadors narren que, per ordre del califa, se li va donar a menjar raïm enverinat, i això li va causar la mort.

Ja'far Assâdiq (as) va ser enterrat al cementiri de Jannatu-l-Baqî, a Medina, al costat del seu pare, l'imam Muhàmmad Bàqir (as). Abans de la destrucció del cementiri del Baqí pel rei bin Sa'ud, la inscripció de la tomba deia: "Ací està la tomba de l'imam Ja'far Ibn Muhàmmad Assâdiq."

Visiteu http://www.al-islam.org/kaaba14/9.htm per obtenir més informació sobre la vida del nostre 6è Imam (as).

[Dites] El coneixement és un pany...

2009-10-04T16:24:00.002+02:00

"El coneixement és un pany i el qüestionament n'és la clau."

L'Imâm Ja'far Assâdiq (as)

[Dites] No condemnes el que ignores...

2009-10-04T16:01:00.000+02:00

"No condemnes el que desconeixes, perquè la major part del coneixement rau justament en allò que desconeixes."

L'imam 'Alí ibn Abí Tàlib (as)

De Papa Joe: Hadith

Mir Hossein Mousavi crida a ocupar avui les mesquites de l'Iran

2009-06-18T10:41:00.001+02:00

Les manifestacions es mantenen per cinquè dia consecutiu · La guàrdia revolucionària adverteix que prendrà accions legals contra les webs que incitin a la mobilització · VilaWeb us ofereix una selecció de 'tweets' des de Teheran

La situació de l'Iran va tornant-se, com més va, més tensa. El dirigent reformista, Moussavi, ha fet una crida a la població perquè avui ocupi multitudinàriament les mesquites, per un nou recompte dels vots i en homenatge als vuit morts d'aquesta revolta popular. El diari digital persa Ayandhe, una de les fonts informatives més serioses, explica que a més de dues-centes poblacions la xifra de votants superava el 95% del cens electoral, un rècord impossible de creure.

Comenta aquest diari que aquest percentatge és impossible, perquè sempre hi ha, pel cap baix, una xifra inevitable d'abstenció tècnica no voluntària (morts recents, gent de viatge, malalts...), i tan sols aquesta abstenció ja supera sempre el 5% del cens electoral. Però van apareixent més irregularitats, com la de l'ex-ministre d'Interior, Ali Akbar Mohtashamipour, el qual assegura que ha comprovat que de, setanta ciutats, en van arribar més vots que no habitants tenen.

Els ex-candidats opositors a les eleccions iranianes insisteixen a demanar que s'investiguin les presumptes irregularitats detectades. El Consell de Guardians va dir que faria un recompte dels vots, però els opositors diuen que no se'n fien, i per això han demanat que s'establís una 'comissió de la veritat'. Entre els qui ho han demanat hi ha el dirigent opositor, Mir Hossein Mousavi, els partidaris del qual van tornar manifestar-se ahir al centre de Teheran.

En canvi, la guàrdia revolucionària de l'Iran ha advertit que prendria accions legals contra les webs que incitessin a manifestar-se pels resultats de les eleccions. En un comunicat difós per l'agència IRNA, la guàrdia revolucionària acusa empreses i agències nord-americanes de 'finançar i donar suport tècnic' a aquestes webs. D'entrada, el govern ja ha reduït a la meitat l'amplada de banda. 'Aviat informarem l'opinió pública dels detalls d'aquestes xarxes destructives d'internet i advertirem, als qui fan servir el ciberespai per incitar a les protestes, amenaçar persones i generar rumors, que es prendran accions legals contra ells i que la multa que pagaran és molt dura', diu el comunicat.

Internet és justament l'eina que més fan servir els detractors del govern per fer córrer la informació (fotos, vídeos i blocs), oimés d'ençà que el govern prova de fer callar la premsa (vídeo). Ara com ara, ja ha anul·lat les acreditacions dels enviats especials i ha prohibit als corresponsals de Teheran de seguir les manifestacions de l'oposició.

Desenes de milers de seguidors de Musavi es manifesten a Teheran per quart dia consecutiu

2009-06-17T21:51:00.002+02:00

El govern iranià diu que prendrà accions legals contra webs que incitin a protestar

Milers de seguidors de l'ex-candidat iranià Mir Hossein Musavi s'han manifestat pel centre de Teheran per cinquè dia consecutiu per protestar contra els resultats oficials de les eleccions de divendres, segons que informen alguns testimonis, car els mitjans internacionals tenen prohibit de cobrir la mobilització. D'una altra banda, la guàrdia revolucionària de l'Iran ha advertit que prendria accions legals contra les web que incitin a manifestar-se pels resultats de les eleccions.

En un comunicat difós per l'agència IRNA, la guàrdia revolucionària acusa empreses i agències nord-americanes de 'finançar i donar suport tècnic' a aquestes webs. A més, el govern ha reduït a la meitat l'amplada de banda. 'Aviat informarem l'opinió pública dels detalls d'aquestes xarxes destructives d'internet i advertirem la gent que vol fer servir el ciberespai per incitar a les protestes, amenaçar persones i generar rumors que es prendran accions legals contra ells i que la multa que pagaran és molt dura', diu en el comunicat.

Justament internet és l'eina que més fan servir els detractors del govern per fer córrer la informació (fotos, vídeos i blocs), i més des que el govern intenta de fer callar la premsa (vídeo). Ha cancel·lat les acreditacions dels enviats especials i ha prohibit als corresponsals a Teheran de cobrir les manifestacions de l'oposició.

Continuen les protestes

Els partidaris de Musavi es tornaran a manifestar avui a Teheran, on continuen els avalots als carrers (vídeo), per denunciar el que consideren un frau electoral. Des que se saberen els resultats, les protestes, que ja s'han saldat amb set morts, han estat constants. També els seguidors d'a Ahmadinejad es manifesten per a donar-li suport. Hi ha hagut devers cent detencions i les autoritats han prohibit els mitjans d'informar amb llibertat.

Pel que fa a la manifestació prevista per a avui, Musavi ha demanat els seus partidaris que es manifestin 'pacíficament' o que vagin a les mesquites per solidaritza-se amb les víctimes del 'martiri', en referència als morts i als ferits que han causat els aldarulls dels últims dies. En un comunicat que ha difós a través de la seva web, ha dit que ell mateix podria anar-hi.

Les autoritats iranianes, en un intent de silenciar la protesta, han començat una campanya de detenció de dirigents reformistes. Avui mateix han detingut Saeed Laylaz, director del diari econòmic Sarmayeh, crític amb el govern. És un home a qui citen amb freqüència els mitjans de comunicació internacionals i no s'ha estat de criticar la política d'Ahmadinejad. També han detingut l'activista Mohamed Reza Jalaiepour.

Dues manifestacions de signe contrari recorren els carrers de Teheran

2009-06-16T21:22:00.001+02:00

Vilaweb - Notícies

Seguidors de Mir Hossein Mousavi i Mahmoud Ahmadinejad s'han manifestat avui pels carrers de la capital de l'Iran en dues mobilitzacions de signe contrari, tot i que no han acabat coincidint. El govern ha prohibit als mitjans internacionals de cobrir les mobilitzacions, així que aquestes només poden seguir-se per la televisió estatal. El govern iranià també havia prohibit la manifestació dels opositors, però aquests l'han desobeït i han sortit al carrer. De fet, el mateix Mousavi havia demanat als seus seguidors que no es manifestessin, per evitar així que hi hagués cap més mort. I és que ahir, durant la concentració de centenars d'opositors a Teheran va haver-hi set morts. Entre els qui encapçalaven la protesta hi havia el dirigent reformista Mohamad Ali Abtahi, que fou detingut. El dirigent reformista va exercir de número dos durant el mandat de Mohamad Hatami i havia estat l'assessor del candidat Mahdi Karroubi. D'una altra banda, el consell de guardians ha anunciat avui que faria un nou recompte de vots als llocs on l'oposició ha presentat denúncies per frau, fet que podria causar canvis en els resultats oficials de les eleccions. En canvi, el consell de guardians ha desestimat la demanda presentada per Mousavi, que demanava l'anul·lació de les eleccions presidencials per frau. Feia més de deu anys que no hi havia avalots a l'Iran, però la segona victòria d'Ahmadinejad ha aixecat la indignació d'una part de la població que cerca un canvi de govern. Tots aquests opositors sortiren ahir als carrers de Teheran, vestits amb els colors verds de la campanya de Mousavi i amb fotografies del candidat, per donar suport al seu dirigent i per demanar que es repetissin les eleccions, que consideren un frau. Per primera volta des de divendres, Mousavi es va deixar veure entre la multitud que l'aclamava, i va dir que es trobava 'preparat per a participar en unes noves eleccions'.

L’opositor Musavi anima els seus seguidors a mantenir les protestes

2009-06-15T20:46:00.002+02:00

Món divers

El candidat exigeix que s’anul·lin les eleccions presidencials de l’Iran · Ahmadinejad obté oficialment el 63% del vot

Dos dies després de les eleccions presidencials a l’Iran, el candidat opositor Mir-Hossein Musavi no accepta el recompte oficial que atorga la victòria a l’actual president, Mahmud Ahmadinejad, per un 63% dels vots. Musavi va cridar ahir els seus seguidors a mantenir les protestes als carrers, on s’han produït violents enfrontaments amb la policia.

Musavi ha exigit que es declarin nuls els comicis de dissabte i que se celebri una nova votació amb més garanties. Segons explica Reuters, per aquest dilluns hi ha prevista una concentració a Teheran contra el que Musavi i els seus partidaris perceben com una tupinada. Abans de la celebració dels comicis, el candidat -reformista i liberal, si se’l compara amb Ahmadinejad- confiava a obtenir una àmplia victòria, basada en el vot jove, en el femení i en el de les minories (Musavi pertany a la comunitat àzeri).

A l’hora de la veritat, però, Ahmadinejad ha obtingut una esclatant victòria que els partidaris de ousavi no s’han cregut. Si fos veritat que joves, dones i minories -aquestes, prop del 50% de la població total de l’Iran- s’haguessin decantat massivament per Musavi, seria difícilment explicable que l’actual president hagués obtingut el 63% dels suports. És clar que aquesta és una dada difícilment comprovable.

Sigui com sigui, Ahmadinejad va aconseguir que milers de persones es reunissin ahir al centre de Teheran per mostrar-li el seu suport, explica la BBC, que cita el president dient que el vot ha estat net i que el problema és que «alguns» volen fer servir la democràcia «pel seu propi bé».

Al Kurdistan, diversos partits havien reclamat un boicot de la població a les eleccions. Pels partits kurds, el sistema iranià no és pas democràtic i, sent així, no hi ha motiu per participar a uns comicis com aquests.

Vegeu també:

+ BBC: Crowds join Ahmadinejad victory rally

+ Al Jazeera: Iran election dispute fans unrest

+ Tehran Times: Unprecedented turnout was a miracle: Leader

El Líban celebra eleccions parlamentàries amb la vista posada en una possible victòria de Hezbol·lah

2009-06-07T10:17:00.004+02:00

El Líban celebra eleccions parlamentàries amb la vista posada en una possible victòria de Hezbol·lah. Comicis transcendentals per la situació al Pròxim Orient.

El Líban celebra eleccions parlamentàries i, per primer cop, el màxim favorit és l'agrupació de partits encapçalades per Hezbol·lah. Els ciutadans libanesos tenen en les seves mans un canvi polític històric. Si Hezbol·lah fa bons els pronòstics, el país passaria d'una majoria de tendència prooccidental i antisiriana a una altra de totalment contrària. La milícia xiïta es caracteritza per la seva bona relació amb Damasc i també pels seus enfrontament constants amb Israel que fins i tot van desembocar en una guerra el 2006.

Si vols veure el link, fes clic aquí, en el cas que no ho vegis bé, clica al link que apareix a sota:

http://www.3cat24.cat/noticia/389130/mon/El-Liban-celebra-eleccions-parlamentaries-amb-la-vista-posada-en-una-possible-victoria-de-Hezbollah

Mes de sàfar

2009-01-28T14:26:00.003+01:00

Començament del segon mes islàmic d'al-Safar 1430 AH Muzzafar

Alguns esdeveniments importants d'aquest mes són els següents:

1 - Batalla de Siffin - (37 A.H.)

3 - Aniversari de naixement de l'Imam Mohammad Baqir (as) - (57 AH) - (2a tradició)

7 - Aniversari de naixement de l'Imam Al-Kazim Moos (as) - (128 AH)

6, 8 o 13 - Martiri de Hazrat Sakina bint al Hussain (as) - (61 AH)

9 - Batalla de Nahrwan - (38 A.H.)

17 -Martiri de l Iman Ali ibn-i-Moos ar-Riza (as) - (203 AH)

19 - Abram s'uneix al Khan-i-Kaaba

20 - Chehlum dels màrtirs de Karbala

28 - Wisal del Profeta Mohammad (sawaw) - (11 AH)

28 - Martiri de l'Imam Hassan (a.s.) - (50 A.H.)

29 - Martiri del Iman Ali ibn-i-Moos ar-Riza (as) - (203 AH) (2a tradició)

Iltimas-e-Dua,
Syed Rizwan Raza Rizvi,
Webmaster, http://www.ziaraat.com

Vídeo - Una visió sunnita de les set escoles jurídiques de l'islam actual

2008-11-23T12:23:00.006+01:00

Segons explica el ponent, en l'islam actual existeixen set escoles jurídiques o de pensament: la malikita, la hanafita, la xafeïta, la hanbalita, la zaidita, la jafarita (xiisme duodecimà) i la wahhabita o salafita. Es tracta de diferents visions o interpretacions de les tradicions profètiques, que, en essència, segueixen els mateixos principis: la unitat d'Al·lah i l'acceptació del Profeta Muhàmmad (sas) com a darrer enviat a la humanitat. Tots els musulmans segueixen la mateixa sunna, tret de petits detalls sense importància. Els qui neguen als musulmans xiïtes la denominació de musulmans són una petita minoria. La divisió i l'enfrontament entre sunnites i xiïtes a l'Iraq és una política dissenyada pels Estats Units per dividir la comunitat musulmana. De fet, qualsevol musulmà, sigui de l'escola que sigui, pot realitzar el pelegrinatge a les ciutats santes de la Meca i Medina, cosa que no poden fer ni els jueus, ni els cristians, ni els ismaïlites (xiisme septimà), ni els drusos ni els bahais. La principal dificultat que veu l'orador és la divisió de l'umma en múltiples nacionalitats, amb fronteres imposades des d'Occident, que impedeixen la veritable unitat de tota la comunitat musulmana.

Nota: De tota manera, cal fer constar que els atacs constants dels wahhabites o salafites contra les altres escoles, especialment els atacs contra els xiïtes i els sufís, o contra qualsevol que dissenteeixi de la seva visió uniformadora, és un altre dels obstacles principals per a la unificació de l'umma sencera. Tant de bo algun dia aquests germans vegin la claredat i respectin la diversitat dins la comunitat islàmica! Una diversitat que està en l'origen i en els plantejaments inicials de l'islam.

Alcorà, 3: 103-104: "Quedeu ben ferms i ben centrats, pel vincle de Déu, tots units sense divisions, sense faccions. I recordeu el gran favor que us va fer Déu: quan éreu enemics, va ajuntar els vostres cossos, i gràcies a Ell, al Seu favor, us va fer a tots uns germans. Estàveu al bord de l'abisme del foc, i us va salvar del foc de l'infern. Així us mostra Déu els Seus miracles, els Seus sants textos. Així és possible que sigueu ara molt ben guiats, // que així formeu una comunitat que cridi al bé, que mani fer el bé que sigui reconegut, que prohibeixi fer el mal. Aquests són els que prosperaran, recolliran l'èxit social!" (trad. Epalza 2001, p. 124)

وَاعْتَصِمُوا بِحَبْلِ اللَّهِ جَمِيعًا وَلَا تَفَرَّقُوا ۚ وَاذْكُرُوا نِعْمَتَ اللَّهِ عَلَيْكُمْ إِذْ كُنتُمْ أَعْدَاءً فَأَلَّفَ بَيْنَ قُلُوبِكُمْ فَأَصْبَحْتُم بِنِعْمَتِهِ إِخْوَانًا وَكُنتُمْ عَلَىٰ شَفَا حُفْرَةٍ مِّنَ النَّارِ فَأَنقَذَكُم مِّنْهَا ۗ كَذَ‌ٰلِكَ يُبَيِّنُ اللَّهُ لَكُمْ آيَاتِهِ لَعَلَّكُمْ تَهْتَدُونَ ﴿١٠٣﴾ وَلْتَكُن مِّنكُمْ أُمَّةٌ يَدْعُونَ إِلَى الْخَيْرِ وَيَأْمُرُونَ بِالْمَعْرُوفِ وَيَنْهَوْنَ عَنِ الْمُنكَرِ ۚ وَأُولَـٰئِكَ هُمُ الْمُفْلِحُونَ

Per què ens anomenem xiïtes?

2008-10-10T18:39:00.001+02:00

«Agafeu-vos ben fort, tots plegats, a la Corda d'Al·lah i no us dividiu pas.»

Alcorà, Sûra Âli Imrân (3, 103)

Per què ens anomenem xiïtes?

El terme "Xi'a" és un adjectiu emprat pels musulmans que segueixen els Imams de la Família del Profeta (Ahl ul-Bait). No l'usen pas a causa del sectarisme o per dividir els musulmans, sinó perquè l'Alcorà fa servir aquesta designació, així com el Profeta (s) i els primers musulmans, i molt abans que existissin les apel·lacions sunnita o salafita.

La Xi'a a l'Alcorà

El mot "Xi'a" en àrab vol dir "seguidors, membres d'un partit". Al·lah ha esmentat a l'Alcorà que alguns dels Seus servents justos eren la "xi'a" d'altres dels Seus servidors justos.

"I per cert que Abraham (Ibrahim) era de la seva Xi'a."
(Alcorà, Sûra as-Sâffât, 37:83)

"I en un moment d'inadvertència de la gent va entrar a la ciutat i hi va trobar dos homes lluitant, un dels quals era de la seva Xi'a i l'altre un enemic; aleshores el que era de la seva Xi'a li va demanar ajut contra el que era enemic"
(Alcorà, Sûra al-Qassas, 28:15)

D'aquesta manera, Xi'a és una paraula feta servir per Al·lah al Seu Alcorà pels Seus Profetes de categoria més elevada així com per llurs seguidors.

Ser xiïta (seguidor) dels servents justos d'Al·lah no és cap mal. D'altra banda, ser xiïta d'un tirà o d'algú que desobeeixi Al·lah comporta que se segueixi el destí del dirigent. L'Alcorà indica que en el Dia del Judici Final la gent vindrà en grups, i cada grup tindrà el seu dirigent (Imam) al capdavant. Al·lah diu:

"(Recordeu) el dia en què cridem a cada grup d'homes amb el seu Imam."

(Alcorà, Sûra al-Isrâ', 17:71)

El Dia del Judici Final, el destí dels "seguidors" de cada grup dependrà del destí de llur Imam (mentre que realment el segueixin). Al·lah diu a l'Alcorà que hi ha dos tipus d'Imams:

"I n'hem fet Imams la crida dels quals conduïa al Foc. I vàrem fer que en la vida d'aquest món els seguís una maledicció. El Dia de la Resurrecció formaran part dels qui seran desfigurats."

(Alcorà, Sûra al-Qassas, 28:41-42)

2L'Alcorà ens recorda també que hi ha Imams designats per Al•lah com a Guies per al gènere humà:

I n'hem fet Imams per guiar segons la nostra Ordre mentre eren pacients i tenien certesa dels nostres Signes."

(Alcorà, Sûra as-Sajda, 32:24)

Els veritables seguidors (xiïtes) d'aquests Imams certament seran els qui hauran reeixit el Dia de la Resurrecció.

La Xi'a al Hadith

A la història de l'Islam, l'expressió "Xi'a" ha estat emprada especialment per designar els seguidors de l'Imam 'Ali (a). No és pas res que s'hagi inventat a posteriori! La primera persona a fer servir aquest terme fou el mateix Missatger d'Al•lah (s). Quan va ser revelat el següent verset de l'Alcorà:

"Pel que fa a aquells que creuen i fan bones obres, són els millors de tota la creació."

(Alcorà, Sûra al-Bayyina, 98:37)

El Profeta (s) va dir a 'Ali (a): "Es refereix a tu i la teva Xi'a".

Després va dir: "Juro per aquell que té la meva vida en les Seves mans que aquest home (Ali) i la seva Xi'a tindran un destí segur el Dia de la Resurrecció"

+ Jalal ad-Dîn as-Sûyuti, Tafsîr ad-Durr al-Manthur, El Caire (Egipte), vol.6, pàg. 379
+ Ibn Jarîr at-Tabari, Tafsîr Jami' al-Bayan, El Caire (Egipte), vol. 33, pàg. 146
+ Ibn Assakir, Ta'rikh Dimashq, vol.42, pàg. 333 i 371
+ Ibn Hajar al-Haythami, as-Sawa'iq al-Muhriqa, El Caire (Egipte), cap. 11, secció 1, pàg. 246-247

El Profeta (s) va dir: "Oh Ali! El Dia del Judici tu i la teva Xi'a anireu cap a Al·lah satisfets i satisfent, i els teus enemics hi aniran tristos i amb el coll lligat (és a dir, per força).

+ Ibn al-'Athir, An-Nihaya fi gharib al-hadith, Beirut (Líban), 1399, vol.4, pàg. 106
+ at-Tabari, Mu'jam al-Kabir, vol.1, pàg. 319
+ al-Haythami, Majma' az-Zawa'id, vol. 9, número 14168

El Profeta (s) va dir: "Bones notícies, oh 'Ali! Certament tu i la teva Xi'a sereu al Paradís."

+ Ahmad ibn Hanbal, Fadha'il as-Sahaba, Beirut (Líban), vol.2, pàg. 655
+ Abu Nu'aym al-Isbahani, Hilyatu l-Awliyà, vol.4, pàg. 329
+ al-Khatib al-Baghdadi, Tarikh Baghdad, Beirut (Líban), vol. 12, pàg. 289
+ at-Tabarani, Mu'jam al-Kabir, vol. 1, pàg. 319
+ al-Haythami, Majma' az-Zawa'id, vol. 10, pàg. 21-22
+ Ibn 'Assakir, Ta'rikh Dimashq, vol. 42, pp. 331-332
+ Ibn Hajar al-Haythami, as-Sawa'iq al-Muhriqa, El Caire (Egipte), cap. 11, secció 1, pàg. 247

Però com va poder fer servir el Profeta (s) un terme divisori com aquest?

Fou sectari el Profeta Abraham (Ibrahim)? I els Profetes Noè (Nuh) i Moisès (Mussa)? Si Xiïta (Xi'a en àrab) fos un terme divisori o sectari ni Al·lah l'hagués fet servir per als Seus Profetes de més elevada condició ni el Profeta Muhammad (s) els hauria lloats.

S'ha d'assenyalar que el Profeta (s) mai va voler dividir els musulmans en grups. Va ordenar tothom que seguís l'Imam 'Ali (as) com a representant seu mentre va viure, i com a Successor i Califa després d'ell (s). Malauradament els qui varen fer cas del desig del Profeta (s) foren pocs, i varen ser coneguts com a "Xi'a d'Ali" (Partidaris d'Ali). Foren subjectes a tota mena de discriminacions i persecucions, i varen patir molt des que la Misericòrdia de la Humanitat, el Profeta Muhammad (s) va morir. Si tots els musulmans haguessin obeït allò que volia el Profeta (s), no hi hauria cap grup o escola a l'Islam. En un hadith (dita), el Profeta Muhammad (s) afirma:

"Una mica després de mi apareixeran entre vosaltres la discòrdia i l'odi, i quan aquesta situació es doni, aneu a cercar Ali perquè pot separar la Veritat de la falsedat"

+ Ali Muttaqi al-Hindi, Kanz al-'Ummal, Multan (Pakistan), vol.2, pàg. 612, número 32964

Respecte el verset alcorànic esmentat abans, alguns savis sunnites citen a l'Imam Ja'far as-Sâdeq (a), el sisè Imam de la Família del Profeta (Ahl ul-Bait), que va dir:

"Nosaltres som la corda d'Al·lah, de la qual Al·lah ha dit:I agafeu-vos ben fort, tots plegats, a la Corda d'Al·lah i no us dividiu pas."

+ al-Tha'labi, Tafsir al-Kabir, comentari del verset 3:103
+ Ibn Hajar al-Haythami, as-Sawa'iq al-Muhriqa, El Caire (Egipte), cap. 11, secció 1, pàg. 233

Així, quan Al·lah denuncia el sectarisme, denuncia els qui se separen de la Seva Corda, i no pas els qui l'agafen fort!

Conclusió:

Hem demostrat que el terme Xi'a ha estat fet servir a l'Alcorà pels seguidors dels grans servidors d'Al·lah, i a les dites del Profeta (s) per als seguidors de l'Imam 'Ali (a). El qui segueixi aquest Guia designat per Al·lah està salvat de totes les disputes dins l'Islam i ha agafat la Sòlida Corda d'Al·lah i ha rebut la bona nova del Paradís.

Per saber més de l'autèntic Islam, visiteu:

http://al-islam.org/faq/

Les dites de l'imam 'Alî (as), 2

2008-10-10T12:17:00.000+02:00

Unicitat i Senyoriu

ALLÂH

Després de completar la pregària nocturna, l'Imâm 'Alî solia dir: «Testimonie que els cels i la terra i tot el que hi ha enmig són signes que apunten cap a Tu i que hi ha proves que testifiquen el que Tu has manat fer a la gent. Cada cosa que ve de Tu és una prova que testifica el Teu Senyoriu. Em refugie en Tu de tot el que no vinga de Tu, amb el cor, amb la llengua, amb la mà. No hi ha altre déu sinó Tu, l'U, el Sol, l'Únic, l'Etern, i ens sotmetem a Tu.» [01]

Les dites de l'imam 'Alî (as), 1

2008-10-10T12:15:00.000+02:00

"Durant els conflictes civils adopta una actitud tal que la gent no et done cap importància -- que ni et carreguen amb complicacions ni intenten traure cap profit de tu".

La legalitat de la pràctica de la taqîia pels moriscos

2008-10-09T20:41:00.003+02:00

Leonard P. Harvey - Oxford Centre for Islamic Studies

Taqîia és un terme usat de vegades per a descriure el fet "prudent de disfressar, per por o precaució, la verdadera naturalesa de la pròpia creença", que va ser en alguns períodes i regions d'Orient la resposta dels xiïtes a la repressió sunnita. Existeixen notícies ocasionals sobre l'activitat missionera xiïta a l'Espanya Islàmica, però el xiisme no sembla haver aconseguit mai ací ser una religió de masses, i així, en ser la major part de la seva història, d'un monolític domini mâlikî ortodox, potser mai va aparèixer la necessitat del subterfugi protector de la taqîia. Per aquesta raó, quan en una comunicació (1) per a un Congrés a Còrdova el 1962 vaig decidir usar el terme bastant fora del context de les tensions xiïtes-sunnites, per a caracteritzar la manera en què els moriscs sunnites --sota persecució cristiana a l'Espanya del segle XVI-- ocultaven sistemàticament les seves verdaderes creences, jo era nerviosament conscient d'estar innovant. El meu propòsit era transmetre a una audiència d'islamòlegs com d'inusual era el fenomen que estava descrivint.

Tenia present que no hi havia cap testimoni de la paraula àrab mateixa en cap text d'Al-Àndalus de data rellevant (o fins i tot de cap paraula romanç que aparentment transmetés el seu significat). Sens dubte no apareix en la fatwà àrab que era la font principal de la meva comunicació al Congrés. No estava segur que portar la paraula a la discussió de la meva font d'aquesta manera pogués ser considerat acceptable. No calia que me n'hagués preocupat: en les publicacions de temes moriscos de més o menys els últims vint anys, alguna menció de la taqîia ha vingut a ser gairebé una necessitat ritual, i fins i tot jo mateix he estat criticat en ocasions per ometre dels meus treballs la que és fins ara la referència estàndard sobre el tema: Louis Cardaillac, Morisques et Chrétiens: un affrontement polémique (Paris 1977). Gràcies a l'èxit d'aquesta obra el terme ha adquirit una àmplia circulació en la literatura especialitzada. Gairebé tots aquells que fan un ús secundari d'aquest concepte es recolzen exclusivament en Cardaillac, i és notable que fins i tot el Glossari de veus aljamiadomorisques (els continguts del molt copiós fitxer de termes aljamiats i similars compilat durant molts anys per la Universitat d'Oviedo i publicat ara per A. Galmés de Fuentes et al., Madrid, Gredos, 1994) sigui incapaç de citar algun testimoni de primera mà per a l'entrada que li concedeix, havent d'acontentar-se amb una referència al glossari de Cardaillac. El propòsit d'aquesta breu nota no és preveure les complexitats teològiques del fenomen de la taqîia (encara que va quedar establerta fa temps la necessitat de tal discussió), sinó únicament cridar l'atenció, en una referència en un text aljamiat, sobre el fet que, en les circumstàncies en què es trobaven, els moriscos, en practicar la taqîia, estaven justificats. No sóc encara capaç d'oferir un exemple de la paraula àrab en un text referit a la persecució dels moriscos, però aquí hi ha el concepte expressat clarament en romanç (buena disimulança). La meva font és un passatge d'una de les obres del Mancebo d'Arévalo (manuscrit de Cambridge D. 9.49). Quan vaig descriure per primera vegada el volum en qüestió (2) el 1958 no vaig arribar a percebre la importància d'aquest passatge en particular (fins i tot el concepte mateix d'una taqîia específicament morisca no se m'havia passat llavors pel cap). L'estil d'aquest autor morisc és molt personal, i no és sempre fàcil comprendre el seu sentit en una primera lectura.

Transliteració de l'original aljamiat (les cursives són meves):

"Dixo un ´alim d’este rreyno hablando de nuestro encerramiento (3): --Yo bien conoçco que somos en una temporada de grande espanto, mas no por eso dexará Allah de darnos cautorizada (4) si dexamos el pro’o (5)de nuestro poderío en lo que toca al preçeptario mandamiento. Y a cuanto l’amonestança (6) todos la podemos usar por la bia prebilejada i con los cantares (7) ajenos por donde los cristianos hazen salba (8), pues todo cabe debaxo de buena disimulança, porque la buena doctrina, no la puede bedar ninguna ley, por inumana que sea."

Original en caràcters àrabs reproduït del ms. Cambridge D. 9.49: f. 126v., 11. 7- 15.

Notes

1. «Crypto-Islam in Sixteenth Century Spain», les actes del Congrés de Còrdova van aparèixer a Madrid el 1964, Actas del primer congreso d'estudios árabes e islámicos, pp. 163-178, 561.

2. L. P. HARVEY, «Un manuscrito aljamiado en la Biblioteca de la Universidad de Cambridge», Al-Andalus, XXIII, 1958, pp. 49-74.

3. encerramiento és calc de l'àrab d-§-q "angoixa", "tribulació".

4. cautorizada: "càstig".

5. pro'o: cf. antic espanyol pro/ prode "avantatge".

6. l'amonestança, segons la meva opinió, calca l'àrab taqîia " precaució" [arrel w-q-i].

7. cantares pot significar aquí les paraules i música dels oficis cristians als quals els moriscos estaven obligats a assistir.

8. hazen salba no té aquí presumiblement la força de l'espanyol "hacer la salva". Amb algun dubte suggereixo que pot tenir el sentit de "salvació".

[Traducció: Translèndium + Salvador Jàfer]

Els moriscos, en la nostàlgia

2008-10-09T20:37:00.000+02:00

Fa poc TVE va emetre un documental anomenat "Los senderos de la memoria" sobre els descendents d'andalusins que encara viuen en diversos indrets del planeta, sobretot al nord d'Àfrica. Ací teniu l'enllaç a l'article de Webislam i al vídeo per si el voleu veure.

Una palabra, una revolución

L'any 1995, el Taller d'Audiovisuals de la Universitat de València també va elaborar un documental sobre els moriscos valencians i la seua expulsió que podeu veure en aquest enllaç.

Els moriscos valencians: una convivència frustrada

Per la recuperació de la memòria d'Alandalús!

Wa-s-salâm!

Què diuen els no musulmans sobre l'Islam?

2008-10-09T20:05:00.000+02:00

"Aquells que escolten la Paraula i en segueixen el millor, són els qui Al·lah ha guiat i els qui saben reconèixer l'essencial."

(Alcorà, 39:18)

Què diuen els no musulmans sobre l'Islam?

LA RELIGIÓ QUE CREIX MÉS RÀPIDAMENT DEL MÓN

Aquesta és una col·lecció de cites breus d'una ampla varietat de personatges destacats no musulmans, inclosos acadèmics, escriptors, filòsofs, poetes, polítics i activistes orientals i occidentals. Que sapiguem cap d'ells s'ha fet musulmà. Amb tot, aquestes paraules reflecteixen llurs punts de vista personals sobre diversos aspectes de l'Islam.

+++++

Bertrand Russell

(1872-1970) Filòsof britànic, matemàtic i premi Nobel, l'èmfasi en l'anàlisi lògica del qual va influir molt en el curs de la filosofia del segle XX.

+ "L'ús que fem de l'expressió "Edat Fosca" per parlar del període entre els anys 699 i 1000 mostra la nostra concentració indeguda amb Europa Occidental... De l'Índia a Espanya va florir la brillant civilització de l'Islam. El que perdé la Cristiandat en aquella època no fou pas la civilització, ans al contrari... Sembla que per a nosaltres la civilització europea occidental sigui la civilització, però és una visió estreta".

[History of Western Philosophy, Londres (Anglaterra), 1948, pàg. 419]

+++++

Hamilton Alexander Roskeen Gibb

(1895-1971) Prominent erudit orientalista contemporani.

+ "Però l'Islam encara ha d'oferir un servei a la causa de la humanitat. A fi de comptes, és més pròxim a l'Orient real de que no pas Europa, i té una magnífica tradició de comprensió i cooperació interracial. Cap altra societat té una experiència exitosa similar unint en una igualtat de condició social, d'oportunitat, i d'esforços a tantes i tantes races humanes... L'Islam té encara el poder de reconciliar els elements aparentment irreconciliables de raça i tradició. Si l'oposició de les societats d'Orient i d'Occident fos reemplaçada per la cooperació, la mediació de l'Islam fóra condició indispensable. A les seves mans rau en gran mesura la solució del problema amb què s'enfronta Europa en la seva relació amb l'Orient".

[Whiter Islam, Londres (Anglaterra), 1932, pàg.379]

+ "Que les seves (de Muhàmmad) reformes varen millorar la situació de les dones en general és quelcom universalment admès".

[Mohammedanism, Londres (Anglaterra), 1953, pàg.33]

+++++

James A. Michener

(1907-1977) Destacat escriptor nord-americà, rebé doctorats honoraris en cinc camps de trenta importants universitats i va ser condecorat amb la Medalla de la Llibertat del president, el màxim guardó cívic dels Estats Units.

+ "Cap altra religió de la història no es va estendre tan ràpidament com l'Islam... Occident ha cregut que aquesta expansió ha estat possible per l'espasa. Però cap intel·lectual modern accepta aquesta idea, i l'Alcorà és explícit en el suport a la llibertat de consciència".

[Islam -The Misunderstood religion, Readers' Digest (edició americana), maig 1955]

+++++

Edward Gibbon

(1737-1794) Considerat l'historiador britànic més gran de la seva època.

+ "Crec en Un Déu i que Muhàmmad n'és el Missatger" és la simple i invariable professió de l'Islam. La imatge intel·lectual de la divinitat mai no ha estat degradada per cap ídol visible; els honors del Profeta mai no han transgredit la mesura de la virtut humana, i els seus preceptes vivents han restringit la gratitud dels seus deixebles dins els límits de la raó i la religió".

[History of the Saracen Empire, Londres (Anglaterra), 1870, pàg. 54]

+ "Més pur que el sistema de Zoroastre, més liberal que la llei de Moisès, la religió de Mohàmmed sembla menys inconsistent que el credo de misteri i superstició que, al segle setè, va malmetre la senzillesa dels Evangelis".

[The History of the decline and fall of the Roman Empire, vol.5, pàg. 487]

+++++

Jared Diamond

Professor de Fisiologia a l'escola UCLA de Medicina (EUA), va rebre el premi Pulitzer de narrativa no de ficció el 1998.

+ "L'Islam medieval era avançat tecnològicament i obert a la innovació. Va assolir unes fites cultes molt més elevades que no pas a l'Europa contemporània; va assimilar el llegat de la civilització grega clàssica de tal manera que molts llibres clàssics només són coneguts avui dia gràcies a les traduccions àrabs que se'n feren. Inventaren molins de vent, trigonometria, vaixells de vela i varen fer avenços significatius en la metal·lúrgia, enginyeria mecànica i química i mètodes d'irrigació. A l'edat mitjana el flux tecnològic anava sobretot de l'Islam a Europa, enlloc d'anar d'Europa a l'Islam. Fou a partir de 1500 que la direcció del flux va començar a invertir-se."

[Guns, gems and steel - The fates of human societies, 1997, pàg. 253]

+++++

Annie Besant

(1847-1933) Teosofista britànica i dirigent nacionalista de l'Índia. Presidenta el 1917 del Congrés Nacional Indi.

+ "Sovint penso que la dona és més lliure en l'Islam que no pas en el Cristianisme. La dona està més protegida per l'Islam que no pas per la fe que predica la monogàmia. Només fa vint anys que l'Anglaterra cristiana ha reconegut el dret de la dona a la propietat, mentre que l'Islam ha permès aquest dret de sempre".

[The life and teachings of Muhammad, Madràs (Índia), 1932, pàg. 25-26]

+++++

Sarojini Naidu

(1879-1949) Escriptora, poetessa i un dels líders més visibles de l'Índia preindependent. Presidenta del Congrés Nacional Indi i la primera dona que fou governadora a l'Índia lliure.

+ "El sentit de justícia és un dels més meravellosos ideals de l'Islam, perquè, en el que he llegit a l'Alcorà, hi trobo els principis dinàmics vitals, una ètica no mística sinó pràctica per a la vida quotidiana adreçada al món sencer."

+ "Fou la primera religió que va proclamar i practicar la democràcia perquè, a la mesquita, quan se sent la crida al salat (acte d'adoració a Al·lah) i els musulmans es reuneixen, la democràcia de l'Islam s'encarna cinc cops al dia quan el pagès i el rei s'agenollen costat per costat i proclamen "Al·lah és el Més Gran". Cada vegada em sento més colpida per la indivisible unitat de l'Islam que fa instintivament de cada home un germà".

[Conferències sobre "Els ideals de l'Islam"; vegeu Speeches and writings of Sarojini Naidu, Madràs (Índia), 1918, pp. 167-169]

+++++

Arnold J. Toynbee

(1889-1975) Historiador britànic, conferenciant de la Universitat d'Oxford.

+ "L'extinció de la consciència racial entre els musulmans és un dels èxits més destacats de l'Islam, i en el món contemporani, pel que estem veient, hi ha una necessitat imperiosa de propagar aquesta virtut islàmica".

[Civilization on trial, Nova York (EUA), 1948, pàg. 205]

+++++

William Montgomery Watt

(1909) Professor emèrit d'Àrab i Estudis Islàmics a la Universitat d'Edimburg (Escòcia).

+ "No sóc un musulmà en el sentit corrent, tot i que espero ser musulmà com a 'aquell que s'ha rendit a Al·lah', perquè crec que a l'Alcorà i d'altres expressions de la cosmovisió islàmica hi ha implícites reserves de Veritat de la qual jo i d'altres occidentals encara tenim molt a aprendre, i l'Islam certament és un contenidor sòlid per proveir-se del marc bàsic per a la religió única del futur".

[Islam and Christianity today, Londres (Anglaterra), 1983, índex.]

Per saber més sobre l'Islam, visiteu:

http://al-islam.org/faq/

Lexicografia: imam, imamat, imamita

2008-10-09T19:55:00.000+02:00

Continuant amb el repàs als nostres diccionaris. Vet ací què diu la GEC [Gran Enciclopèdia Catalana] sobre aquests tres termes:

imam

[de l'àr. ´imâm 'cap, capitost']

m ISLAM Persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva dels divendres a la mesquita.

imamat

[de imam]

m ISLAM Càrrec o dignitat d'imam.

imamita

[de imam] [àr.: imāmī]

ISLAM 1 adj Relatiu o pertanyent als imamites. 2 m i f Membre d'una secta del xiisme que admet l'existència dels dotze imams, l'últim dels quals és Muhammad al-Mahdi, desaparegut després de l'any 873. Els imamites, anomenats també duodecimans, es troben principalment a l'Iraq, Pèrsia i l'Índia.

Gran Enciclopèdia Catalana

Comentari ràpid: Totes tres definicions són discutibles i revisables des del punt de vista jafarita.

Lexicografia: xiisme

2008-10-09T19:53:00.001+02:00

xiisme

[de l'àr. xi'at (Ali) 'secta d'Alí']

m ISLAM Secta islàmica, sorgida amb motiu de la successió del tercer califa de l'islam, que sosté que l'única interpretació vàlida de l'Alcorà és la dels imams i no pas la sunna.

xi_is_me.

Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A.

[GEC 1980: XV, 729 30]: Secta islàmica sorgida amb motiu de la successió del tercer califa de l'islam en ésser desposseït >Alî ibn Abî Tâlib per Mu´âwiyya I. Bé que de bon principi es presentà com un partit pro àrab que defensà el caracter hereditari del califat enfront dels omeies, aviat el xiisme prengué el caire d'un moviment religiós i extremista i reclutà nombrosos adeptes entre els pobles sotmesos i entre les classes baixes, sobretot a l'Iran, com a conseqüència del matrimoni de Husayn ibn ´Alî amb la filla del darrer sobirà sassànida. Les diferències del xiisme respecte a l'ortodòxia sunnita no eren únicament de caire polític, sinó que evolucionaren en formulacions religioses ben diverses, sobretot pel que fa a la doctrina de l'imamat, segons la qual la direcció espiritual de la comunitat correspon exclusivament a ´Alî i als seus descendents. D'entre ells, un era elegit imam, considerat semidiví i dipositari dels coneixements secrets que havia rebut ´Alî del mateix profeta. Atès que fou perseguit pel poder temporal, el xiisme introduí la noció de passió i la valoració del sofriment com a mitjà de salvació, elements desconeguts en l'islam ortodox. Així mateix, els xiïtes discrepen de la versió oficial de l'Alcorà, que acusen d'haver suprimit diversos passatges relatius a ´Alî; creuen que l'única autoritat qualificada per a fixar la interpretació de la llei és la dels seus imams, rebutgen el consens establert secularment per la comunitat i, quant al culte, a diferència de l'islam sunnita, practiquen també el pelegrinatge a les tombes dels primers imams i a les d'altres màrtirs de la secta. Durant el califat abbàssida el xiisme es dividí en nombroses subsectes, entre les quals destaquen la imamita, la ismaïlita, la nussairita, la zaidita, etc, i ha inspirat, al llarg del temps, altres moviments religiosos, com l'assassí, el càrmata, el fatimita, el drus, el babisme i el bahaisme. Actualment els seus adeptes constitueixen un 9% del conjunt dels musulmans. El xiisme ha experimentat un fort reviscolament a l'Iran, on ha assolit el poder amb l'ayatollah Khomeyni (1979), i a d'altres països musulmans, on es mostra com més va més actiu. (Dolors Bramon)

Gran Enciclopèdia Catalana

Enllaços

Ahlu-l-bayt

AhlulBayt Discussion Forum

Al-Islam

Ansar Al-Hussain page ( Sunni-Shia Dialogue)

Elementos messiânicos na seita ismaelita de Alamut (1-4)

Islam Oriente

Imam Ali

Ismaili Net

ITF Home page

Karbala OnLine Cyber Hussainiyah Karbala.com, Karbala.net, Karbala.org,
KarbalaOnline.com

Organización Islámica Argentina

Shi'a Islam

Shia News Front Page

Shia News Articles Islam Imam Mahdi (AS) - The Twelfth Imam - According
to the Traditions and Scholars of Ahl e Sunnah

Shia Sites (al-shia.com , al-shia.org , al-shia.net , aalulbayt.org)

The Ahl Al-Bayt Home Page

The Institute of Ismaili Studies

Ya Hosein